La Montse Pueyo segueix la lògica que marca el diedre que domina el sector, fent marrades quan aquest es torna impracticable, per brut o per difícil, seguint així, els cànons clàssics de cercar sempre el camí més evident.
Menció especial per la cinquena tirada, una placa de franges absolutament agraïda, un gaudi pel sentits. En resum, una via ondulant, amb trams força interessants i algun de brut inevitable, restaurada recentment i on haurem d’acabar d’autoprotegir-nos tot i que es troba pràcticament equipada.
- Via: Montse Pueyo
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Llargària: 230 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Equipament: Pràcticament equipada amb parabolts i claus
- Material: 12 cintes llargues, alien groc, Camalots fins el #3 i bagues per savines
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat que va avançant per sota la paret. Un cop tinguem la via localitzada prenem un corriol que puja cap a la paret. MP gravat tènuement a peu de via.
La via:
Clàssica, amb ambient i pràcticament equipada, tot i que a cada llarg hi emplaçarem algun flotant que altre. Roca en general bona o molt bona, tot i que trobarem algun punt una mica brut.
-
- Primera tirada (Foto: Jose V.)
-
- Primera tirada
-
- L’inversió tèrmica assegura mar de núvols i temperatures més que agradables
-
- Segon llarg
-
- Tercer llarg (Foto: Jose V.)
-
- Final de la quarta tirada (Foto: Jose V.)
-
- Fantàstica cinquena tirada (Foto: Jose V.)
-
- Final de la cinquena tirada
-
- A les franges horitzontals hi podrem emplaçar friends a discreció
-
- Comiols, Abella de la Conca, Sant Joan… I al fons el Pirineu amb un bon paquet de neu
-
- La sisena tirada comença amb un curt encastament
-
- Ressenya de la via Montse Pueyo a la Roca dels Arcs (Vilanova de Meià)
-
- Recorregut de la via
A la segona tirada, que és la més difícil, hi trobarem les assegurances del Somni de Quimfer. La tercera i la quarta tirada es poden empalmar controlant les cordes. Molt recomanable dur cintes llargues.
Descens:
Des del cim marxem en direcció oest seguint un corriol fitat a buscar el coll, descendim i a poc a poc anem girant cap a l’est fins que arribem al corriol que hem seguit per l’aproximació.
El que més m’ha agradat
- Itinerari molt ben resolt seguint la lògica de la paret fil per randa.
- Cinquena tirada sensacional amb una placa de franges i cantells infinits.
El que no m’ha agradat tant:
- Els dos primers llargs són trepitjats per la Somni de Quimfer sense cap mania.
Potser també et pot interessar: